Spunta la luna.
Nel viale è ancora
giorno, una sera che rapida cala.
Indifferente gioventù s’allaccia;
sbanda a povere mète.
Ed è il pensiero
della morte che, infine, aiuta vivere.
-----------
CAPVESPRE DE FEBRER
(Trad. Miquel Desclot)
La lluna apunta.
En el paisatge encara
és dia, un vespre que ràpid davalla.
Indolent joventut s’enllaça; corre
a pobres fites.
I és el pensament
de la mort que, al final, ajuda a viure.
(Umberto SABA, Paraules i últimes coses, Ed. Empúries, Barcelona, 1985.)